Max Velthuijs. La granota i la forastera. Barcelona: Timun Mas, 1994.
Una rateta de camp s’instal·la una temporada a la vora d’un llac. El porquet de la zona, juntament amb la granota i l’ànec comencen a preguntar-se què hi fa una rata al seu bosc. Tots els animals del voltant la jutgen i no volen que estigui allà, ja que creuen que és molt bruta, una lladre i una mala influència. Però la granota no hi està gens d’acord i decideix donar la benvinguda a la nova habitant del bosc.
La granota i la rateta es fan amigues i, la primera, intenta convèncer als seus altres amics per a que coneguin a la rateta i deixin de jutjar-la. Mica en mica, tots els animals del bosc comencen a acceptar a la nouvinguda i acaben pensant que és un animaló molt simpàtic i legal. I és que la rata, en diverses ocasions, salva a alguns animals d’ensurts força greus. Finalment, la rateta decideix marxar i continuar el seu camí.
La dedicatòria d’aquest conte diu així:
Aquest llibre és dedicat a tots els animals del planeta, prescindint del seu color o matís
Així doncs, aquest conte ens porta a la reflexió pel que fa a la tolerància i el respecte, així com a la diversitat i els prejudicis que giren entorn aquesta. És un conte que es pot fer servir per treballar aquests valors amb els nens i nenes de cicle inicial, ja que posa a l’alumne en el paper de la protagonista i fa que es creï empatia envers la sensació del personatge. A més a més, aquesta editorial ens proporciona una guia didàctica breu que podrem trobar al final del llibre, on es proposen algunes activitats lúdiques i creatives que ens porten a la reflexió sobre la relació amb els altres i la pròpia conducta.
Pel que fa a l’estructura i organització textual, és un conte que utilitza frases senzilles amb un dibuix representatiu molt encertat i que ajuda a l’alumne a comprendre el text. La descripció dels paisatges és simple, però molt clara, per tal que els nens i nenes es puguin fer una idea. Utilitza molt diàleg i, això, fa que els protagonistes siguin més propers a l’alumne, ja que és més fàcil simpatitzar amb un personatge que es comunica que amb un personatge que només és anomenat i descrit per un narrador.
Aquest conte l’he fet servir amb els nens i nenes de pràctiques per treballar aquests valors a l’assignatura d’ètica. Durant la lectura, els alumnes anaven posant cares i es sentia algun “pobreta…”, i després d’haver estat una setmana parlant sobre la tolerància, aquesta història la van entendre a la perfecció i es va poder fer un debat obert sobre què li passava a la protagonista i com veien ells l’actitud dels altres personatges. A més a més, vaig aprofitar per parlar sobre l’estructura textual i la importància dels dibuixos, ja que havíem treballat aquests conceptes feia una estoneta durant la meva intervenció.
Una rateta de camp s’instal·la una temporada a la vora d’un llac. El porquet de la zona, juntament amb la granota i l’ànec comencen a preguntar-se què hi fa una rata al seu bosc. Tots els animals del voltant la jutgen i no volen que estigui allà, ja que creuen que és molt bruta, una lladre i una mala influència. Però la granota no hi està gens d’acord i decideix donar la benvinguda a la nova habitant del bosc.
La granota i la rateta es fan amigues i, la primera, intenta convèncer als seus altres amics per a que coneguin a la rateta i deixin de jutjar-la. Mica en mica, tots els animals del bosc comencen a acceptar a la nouvinguda i acaben pensant que és un animaló molt simpàtic i legal. I és que la rata, en diverses ocasions, salva a alguns animals d’ensurts força greus. Finalment, la rateta decideix marxar i continuar el seu camí.
La dedicatòria d’aquest conte diu així:
Aquest llibre és dedicat a tots els animals del planeta, prescindint del seu color o matís
Així doncs, aquest conte ens porta a la reflexió pel que fa a la tolerància i el respecte, així com a la diversitat i els prejudicis que giren entorn aquesta. És un conte que es pot fer servir per treballar aquests valors amb els nens i nenes de cicle inicial, ja que posa a l’alumne en el paper de la protagonista i fa que es creï empatia envers la sensació del personatge. A més a més, aquesta editorial ens proporciona una guia didàctica breu que podrem trobar al final del llibre, on es proposen algunes activitats lúdiques i creatives que ens porten a la reflexió sobre la relació amb els altres i la pròpia conducta.
Pel que fa a l’estructura i organització textual, és un conte que utilitza frases senzilles amb un dibuix representatiu molt encertat i que ajuda a l’alumne a comprendre el text. La descripció dels paisatges és simple, però molt clara, per tal que els nens i nenes es puguin fer una idea. Utilitza molt diàleg i, això, fa que els protagonistes siguin més propers a l’alumne, ja que és més fàcil simpatitzar amb un personatge que es comunica que amb un personatge que només és anomenat i descrit per un narrador.
Aquest conte l’he fet servir amb els nens i nenes de pràctiques per treballar aquests valors a l’assignatura d’ètica. Durant la lectura, els alumnes anaven posant cares i es sentia algun “pobreta…”, i després d’haver estat una setmana parlant sobre la tolerància, aquesta història la van entendre a la perfecció i es va poder fer un debat obert sobre què li passava a la protagonista i com veien ells l’actitud dels altres personatges. A més a més, vaig aprofitar per parlar sobre l’estructura textual i la importància dels dibuixos, ja que havíem treballat aquests conceptes feia una estoneta durant la meva intervenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada