Farré, LLuís (il. Gusti). El nen gris. Barcelona: La Galera, 2006 Resum: El protagonista és un nen gris que des que va néixer desconeix les emocions. Quan els seus pares el deixen a la llar d'infants ell no plora o quan els gossos espanten els seus companys de classe ell no s'immuta.Martín va néixer en una freda sala d'hospital. Els seus pares sempre s'han preocupat per ell. El pare és color gamba i la mare verda i en canvi Martín és gris. El metge li recomana que s'estiri sota el sol, que el gris s'evaporarà, però no serveix. Viatja al voltant del món sempre apàtic, dorm al costat d'un volcà actiu mentre la lava li cau damunt i passeja al costat de balenes blanques però sempre sense immutar-se. Martín no té emocions des que va néixer. Un dia la seva mascota s'ennuega amb una pipa i sembla morta durant una estona; es llavors quan Martín comença a plorar sense control fins que el hàmster reviu i llavors comença a riure: una riallada i una altra i una altra.... I de cop i volta les taques grises comencen a desaparèixer. I ell aprèn a donar-li importància a les emocions.
Aquest llibre pot ser tractat a Cicle Mitjà o Superior de Primària depenent de com enfoquem les activitats posteriors a la lectura. Principalment treballa les emocions que és quelcom important en tots els humans, però més encara en edats primerenques. Però, a part, també és pot treballar la diversitat de cultures, els diferents colors de la pell i molts altres aspectes que aquest llibre ens parla de manera indirecta
1 comentari:
Núria Clotet Palà
Aquest llibre me'l vaig llegir fa tres o quatre mesos, i he de reconèixer que en un primer moment em va costar una mica entendre'l. És a dir, vaig veure que tractava el tema de les emocions, però no li veia coherència, em semblava molt difícil d'imaginar, lluny de la meva realitat.
Tot i així, penso que si que es pot fer servir, sobretot per tractar el tema dels sentiments i de la manera com els expressem. Crec que per entendre'n tot el significat el millor és treballar-lo amb nens de cicle superior. Les imatges són bastant representatives del que explica la història, i ajuden a crear el clima per identificar el que vol transmetre.
Publica un comentari a l'entrada