Després de les lectures que heu fet sobre els projectes de treball (article "Projectes de treball, entre la teoria i la pràctica"; i article "La escritura por proyectos: tú eres el autor"), segurament us heu començat a formar un criteri sobre els avantatges i inconvenients d'aplicar aquest tipus de seqüència didàctica a les aules.
Precisament, les reticències que desperten els canvis que implica adoptar aquest model són les causants que els projectes ocupin un lloc marginal ("al marge de la programació") en la majoria de les aules.
Utilitzarem aquest fòrum per provocar un debat sobre els avantatges i les dificultats de les seqüències didàctiques inspirades en projectes. Us demano que hi participeu, tant amb arguments que assenyalin els possibles inconvenients d'aquest mètode, com amb opinions fonamentades que rebatin aquests arguments, donats per altres companyes del grup.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
D'entrada, després de llegir els dos articles, sembla que hi ha més avantatges que inconvenients, ja que aquesta proposta del treball per projectes sembla que dóna resposta a gairebé tots els aspectes que es voles/poden treballar a les classes de llengua i literatura.
Així doncs, jo penso que un dels avantatges més grans d'aquesta metodologia és que la finalitat de l'activitat dóna sentit a les accions que es duen a terme. És a dir, que tot el que es va fent durant el procés té un perquè, coneixem aquest perquè i, així doncs, té sentit.
Per altra banda, com a gran inconvenient, també veig aquest fet que s'entengui el treball per projectes com un fet aïllat i puntual. Ara bé, si el mestre/a creu que és una bona metodologia i que es pot basar en ella per treballar qualsevol aspecte, jo pregunto si seria possible o si creieu que estaria bé que un mestre/a prengués la decisió de treballar la lectura/escriptura durant tot un curs a partir del treball per projectes.
Núria Clotet Palà (5è)
Tal i com diu la Lara, després d'haver llegit l'article m'he adonat que hi ha molts més avantatges que incnvenients a l'hora de portar a terme un projecte. he vist que treballar per projectes aporta moltes coses positives que només són possibles mitjnaçant aquest tipus de treball, i que moltes vegades es deixien perdre.
A la pregunta de la Lara sobre si seria possible que un mestre/a treballés tot el curs per projectes, jo penso que si, que estaria molt bé aquesta opció. En primer lloc, pel fet que mitjançant projectes els nens i nenes troben sentit a allò que fan i veuen que estan adquirint uns coneixements importants. Crec que és molt important plantejar-se que en la societat que estem ara els alumnes tenen accés a qualsevol tipus d'informació i que es passen el dia fent activitats molt diverses i que en molts casos han escollit, per tant, una manera molt bona perquè aprenguin és motivar-los, és a dir, ajudar-los a veure la importància i rellevància del que se'ls està ensenyant. I en segon lloc, mirat des d'un punt de vist més pràctic, estariem avançant feina, ja que mitjançant la pràctica de la lectura i la escriptura estariem introduint conceptes (tipus de text, ortografia...)que potser actualment s'introdueixen com aspectes aïllats i teòrics de la llengua. Explicats ens un context prenen més sentit i per tant són més fàcils de comprendre i de saber utilitzar, sinó, s'aprèn la teoria però no es sap aplicar.
M.ªÀngels Solé (6è)
Tal com han dit la Núria i la Lara jo també crec que hi ha molts més avantatges que inconvenients a l'hora de treballar per pojectes.
Un dels avantatges podria ser el tipus d'avaluació que s'utilitza, és a dir, l'avaluació formativa. Anem observant als alumnes durant tot el procés d'aprenentatge i no pas al final com es duuu a terme molts cops. Durant el procés els alumnes poden anar aprenent més amb els nostres ajuts.
Marta Paz
La societat en que vivim està massa informatitzada i ofereix un ventall molt ampli de les TIC, de manera que les noves generacions creixen influenciades pels mitjans de comunicació com la televisió i internet. Això fa que es redueixi la capacitat de concentració i reflexió, ja que aquests mitjans són molt passius, és a dir, les persones només s'han de limitar a escoltar i observar. Aquesta observació, si no va acompanyada d'una reflexió pot ser força perillosa, ja que existeix l'anomenat misatge subliminal que condiciona les nostres conductes.
Partint d'aqui i tenint en compte que el nostre alumnat està acostumat a limitar-se a mirar passivament i sense cap objectiu, hem de potenciar la reflexió de qualsevol fet, text, notícia o programa televisiu. A partir dels projectes de treball es pot incidir en la motivació i l'interès cap a la comprensió lectora i cap a la composició escrita. De manera que els nens i nenes veuen la utlitat i la necessitat dels textos i de com poden treure profit a aquesta eina tan valuosa que comença a tenir un paper minoritari en les nostres vides.
Maria Muñoz
Tal i com han dit les meves companyes crec que el treball en projectes fomenta més avantatges que no pas inconvenients.
Un dels principals avantatges que hem de tenir molt clars que aporta és que no tan sols consisteix en la producció d'un text sinó que totes les activitats que es duen a terme estan interrelacionades amb parlar, escoltar, llegir i escriure. Això fomenta un major grau d'implicació i motivació per part dels alumnes que els ajudarà a construir el seu aprenentatge.
Un dels inconvenients, però, és que el treball per projectes s'ha considerat com a complementari als continguts ja programats i per tant no ha tingut una temporalització ajustada i necessària per tal d'obtenir resultats desitjables. Per tant, el primer pas és com a docents fomentar el treball per projectes ja que són nombrosos els avantatges que podem aconseguir.
Estefania Ros
Després d’haver llegit els dos articles i veure’n un bon exemple sobre el treball per projectes puc afirmar tal i com ho han fet les meves companyes que aquesta metodologia té molts més avantatges que inconvenients.
Un dels avantatges que he observat és que a partir d’aquest treball per projectes podem treballar molts aspectes de la llengua (tant oral com escrita) que no necessàriament han d’aparèixer en el currículum del curs en el qual apliquem aquesta metodologia. Amb el que he observat durant l’estada de pràctiques i els meus records sobre l’etapa de primària els mestres estan acostumats a treballar només allò que ens marca el currículum i penso que quan treballem llengua no únicament ens hem de fixar en les normes ortogràfiques, en el tipus de text, els destinataris, etc. sinó que tot està relacionat i ho hem de tenir sempre en compte a l’hora de fer una producció escrita. En l’exemple de “Tú eres el autor” el autor podem veure com es relacionaven tots aquests aspectes i els alumnes havien de treballar tenint-los en compte per tal que el seu producte final fos el més correcte possible.
Ara bé, un mestre ha de tenir clar que per treballar aquesta metodologia és necessita una bona planificació de tot plegat i saber quins són els objectius als quals volem arribar per tal que els resultats siguin satisfactoris. Per tant, és necessita motivació i dedicació per realitzar aquesta activitat a l’aula i que tant el mestre i els alumnes s’impliquin realment en aquesta activitat. Amb aquest argument m’agradaria respondre la pregunta que plantejava la Lara de si estaria bé que un mestre treballés durant la lectura i escriptura durant tot un curs, ja que jo crec que seria una bona metodologia per a fer-ho però que no és gens fàcil de portar a la pràctica ja que hem de triar un bon tema per a treballar que motivi als alumnes a treballar i que els faci entendre la utilitat i la importància dels textos escrits.
Marta Paz (2n)
A partir de la lectura d'aquests artícles he pogut reflexionar sobre el nivell de l'aula de segon del Germans Amat i com afectaria aquest en la realització d'un projecte d'escriptura-lectura. Tenint en compte que l'alumnat d'aquest centre es força pacífic pel que fa a la realització d'activitats, crec que fer un projecte podria motivar-los i engrescar-los a dur a terme una activitat que els fes escriure i llegir. Així doncs, com diuen les autores Colomer,T. i Utset, M. el fet de variar la situació de lectoescriptura i oferir una finalitat diferent proporcionaria interés als nens i nenes i estarien més predisposats a participar, ja que tindrien raons sólides per dur a terme una feina ben feta. Per fer que aquesta activitat sigui interessant, cal que hi hagi una situació de comunicació real, la qual donaria un altre sentit a l'activitat: treballar conjunts per aconseguir un producte que gaudiran altres persones. Per tant, veurien que el que estan fent té algun sentit i, si aquesta feina va adreçada a una tercera persona o finalitat, els nens i nenes treballarien amb ganes per tal que sortís bé.
Per fer un projecte, cal que es marquin unes pautes de seguiment, un ordre. Començant per motivar i donar un sentit a l'activitat. Si fem una activitat d'escriptura, els mateixos alumnes hauran de controlar l'estructura textual i jerarquitzar nivells, la qual cosa es favorable per l'aprenentatge de la redacció. Així doncs, veiem com els projectes ens permeten treballar camps conceptuals al mateix temps que realitzem una activitat amena i engrescadora, que és el que necessiten aquests alumnes. A més a més de treballar l'estructura textual, s'ha de dominar l'escriptura (planificació, textualització i revisió), de maner que els nens i nenes aprenen a escruire i a corregir els seus textos autonomament. Si evaluem el procés, s'han d'explicitar els objectius de l'escrit, de tal manera que es pugui fer un seguiment a l'alumnat i que aquest també controli el seu procés i es vagi autocorregint. Aquesta característica dels projectes fa que els alumnes guanyin autonomia i que, corregint els seus propis escrits, aprenguin conceptes ortogràfics i estructurals sense a ver de recòrrer a la monotonia de l'explicació del mestre i les activitats del llibre de text.
Tot aixó són avantatges que ens haurien d'engrescar per dur a terme una activitat basada en els projectes. L'inconvenient és que no hi ha temps suficient a les escoles per afrontar la realització d'un projecte. Hauríem de plantejar-nos que és el més convenient: ensenyar conceptes sense tenir cla que han estat assolits, o atrevir-se a fer un projecte que ens asegurarà l'adquisició de coneixements?
Marta Paz (2n)
A partir de la lectura d'aquests artícles he pogut reflexionar sobre el nivell de l'aula de segon del Germans Amat i com afectaria aquest en la realització d'un projecte d'escriptura-lectura. Tenint en compte que l'alumnat d'aquest centre es força pacífic pel que fa a la realització d'activitats, crec que fer un projecte podria motivar-los i engrescar-los a dur a terme una activitat que els fes escriure i llegir. Així doncs, com diuen les autores Colomer,T. i Utset, M. el fet de variar la situació de lectoescriptura i oferir una finalitat diferent proporcionaria interés als nens i nenes i estarien més predisposats a participar, ja que tindrien raons sólides per dur a terme una feina ben feta. Per fer que aquesta activitat sigui interessant, cal que hi hagi una situació de comunicació real, la qual donaria un altre sentit a l'activitat: treballar conjunts per aconseguir un producte que gaudiran altres persones. Per tant, veurien que el que estan fent té algun sentit i, si aquesta feina va adreçada a una tercera persona o finalitat, els nens i nenes treballarien amb ganes per tal que sortís bé.
Per fer un projecte, cal que es marquin unes pautes de seguiment, un ordre. Començant per motivar i donar un sentit a l'activitat. Si fem una activitat d'escriptura, els mateixos alumnes hauran de controlar l'estructura textual i jerarquitzar nivells, la qual cosa es favorable per l'aprenentatge de la redacció. Així doncs, veiem com els projectes ens permeten treballar camps conceptuals al mateix temps que realitzem una activitat amena i engrescadora, que és el que necessiten aquests alumnes. A més a més de treballar l'estructura textual, s'ha de dominar l'escriptura (planificació, textualització i revisió), de maner que els nens i nenes aprenen a escruire i a corregir els seus textos autonomament. Si evaluem el procés, s'han d'explicitar els objectius de l'escrit, de tal manera que es pugui fer un seguiment a l'alumnat i que aquest també controli el seu procés i es vagi autocorregint. Aquesta característica dels projectes fa que els alumnes guanyin autonomia i que, corregint els seus propis escrits, aprenguin conceptes ortogràfics i estructurals sense a ver de recòrrer a la monotonia de l'explicació del mestre i les activitats del llibre de text.
Tot aixó són avantatges que ens haurien d'engrescar per dur a terme una activitat basada en els projectes. L'inconvenient és que no hi ha temps suficient a les escoles per afrontar la realització d'un projecte. Hauríem de plantejar-nos que és el més convenient: ensenyar conceptes sense tenir cla que han estat assolits, o atrevir-se a fer un projecte que ens asegurarà l'adquisició de coneixements?
Publica un comentari a l'entrada