Durant els quinze dies de pàctiques:
Ressalteu els aspectes que més us van sorprenent, que trobeu interessants o sobre els quals tingueu dubtes sobre l'organització del centre, l'organització de l'aula, les estratègies d'ensenyament-aprenentatge del mestre, la interacció entre alumnes o bé entre mestre i alumnes, o bé sobre el material d'aprenentatge utilitzat a les aules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Núria Clotet Palà (5è)
Durant aquesta primera setmana hi ha hagut un aspecte que m'ha sorprès de manera més especial, ja que jo encara no l'havia viscut mai de tan a prop. És el fet que dins una mateixa aula hi ha nens i nenes procedents de llocs molt diversos, fet que provoca que tinguin ritmes de treball diferent i que n'hi hagi que no puguin seguir correctament la classe perquè no acaben d'entendre tot el que es diu. I després d'haver pogut observar durant tota la setmana el funcionament de l'aula, m'ha aparegut el dubte de quina és la millor manera real d'afrontar-se a aquestes situacions. És a dir, la teoria més o menys ja la coneixem, però potser no es aplicable, o és molt difícil de portar a terme.
I pel que fa a la interacció entre alumnes, m'he adonat que és molt important treballar amb tots ells el respecte i la tolerància vers els altres, ja que encara que a primera vista no ho sembli, entre ells es discriminen i s'insulten molt en funció del seu origen.
Marta Paz (2on)
L'any passat vaig fer les pràctiques a l'escola La Roda de Terrassa, on trobem alumnes de classe mitjana i la nova classe alta. De manera que el nivell acadèmic i social és elevat. L'escola en què estem ara no té res a veure. Les instal·lacions i la metodologia que fan servir no s'asemblen. Els alumnes procedeixen de diverses cultures i, la gran majoria, venen de famílies treballadores, les quals solen estar desestructurades.
Per tant, el que més m'ha cridat l'atenció en aquest nou centre és l'alumnat i l'educació que rep des de casa. Pel que he vist i he sentit a la meva aula, molts d'aquests nens i nenes no gaudeixen d'una vida fàcil i cómode, cosa que em capfica i crec que serà el centre de la meva atenció. La major part dels nens i nenes tenen un punt d'hiperactivitat alarmant, així com problemes afectius i de comportament. Durant aquests dies que he estata al centre he treballat de valent, ja que el meu grup és díficil i requereix un esforç molt gran per part de qualsevol persona que estigui dins de l'aula.
Haig de dir que està sent una experiència molt bona que ens farà madurar una mica més i ens ajudarà a familiaritzar-nos amb aquest tipus d'alumnat que comença a abundar en la nostra societat.
Des d'aqui, companyes, us animo a possar moltes ganes i a obrir bé els ulls i els sentits perquè aquesta escola ens pot oferir grans coneixements i experiències productives per a la nostra futura professió.
Jo estic d'acord amb el que ha exposat tant la Marta com la Núria, de fet, suposo que ja en parlarem a la primera tutoria, ja que el tema de la diversitat és el que més em estat comentant les 4 durant les dues setmanes a l'escola.
Ara bé, jo plantejo un dubte; si els nens/es de la classe de primer tenen un nivell molt baix de lectoescriptura (llegir en saben uns 3 nens de 22 i escriure amb lletra lligada i mínima fluidesa 2 nens de 22) és coherent que es segueixi un llibre de 1r de Primària que suposa que el procés de lectoescriptura està molt més abançat i que es basa en fitxes on és imprescindible la lectura i l'escriptura??
La meva resposta és que no és coherent. Penso que és el que parlàvem a Psicologia de la zona de desenvolupament proper (allò de que si els ensenyaments estan per sota d'aquesta zona els nens s'aborreixen i perden l'interès perquè ho saben fer de sobres, però que si són per sobre es desmotiven perquè són tan elevats i complicats que no hi arriben i desconecten). Així doncs, la meva proposta seria abandonar momentàniament els llibres i dedicar-se a fer aquest procés ben fent i anar incorporant lenament aquelles parts/fitxes dels llibres de text que ja tenen en funció del nivell que van adquirint.
Núria Clotet Palà (5è)
Respecte al que diu la Lara, jo hi estic totalment d'acord. I a més a més d'abandonar temporalment els llibres, també em vaig plantejar que potser el millor per aquests nens i nenes seria començar des del curs que els correspongués per coneixements i no per edat, ja que és molt difícil que puguin assolir el que se'ls proposa en relació amb el curs que els tocaria fer si no tenen la base.
On ho he vist molt clarament és a la classe d'anglès, ja que n'hi ha que és el primer any que en fan, i és gairebé impossible que aprenguin res perquè per ells és completament desconegut, per tant, no segueixen la classe i no aprenen ni el que és bàsic ni el que es correspon al curs que estan.
Probablement el problema torna a ser de manca de recursos i de falta d'una bona organització, però és una situació molt complicada i en alguns casos difícil de remeiar en aquestes condicions.
De nou, coincideixo amb tot el que diu la Núria. És més, m'agradaria tornar a qüestionar un fet. A l'escola l'equip de mestres està en constant canvi, és a dir, mestres fixos n'hi ha potser 4 o 5; la gent allà hi està de pas perquè no s'hi vol quedar. Així doncs, en una escola amb aquestes característiques ajudaria que l'equip de mestres fos més estable????
La meva opinió és que sí, és més, si estigués fix i cohesionat seria capaç de fixar objectius comuns i treballar en una sola direcció, ja que actualment la sensació és que cada mestre ho fa el millor que pot però no treballen en equip. Penso que aquest fet potser els alumnes no el viuen directament però els repercuteix moltíssim, per tant, si un equip docent apostés amb força en aquesta escola, els nens/es ho notarien i penso que podrien haver grans canvis i expectatives.
Bé, després d'uns dies de silenci em decideixo a intervenir fent el paper que em toca: intentar seleccionar els aspectes més rellevants del que aneu dient per poder-hi aprofundir una mica més.
Així, dels vostres comentaris se n'extreu un focus d'interès prioritari que es va subdividint amb altres aspectes que s'hi relacionen.
Evidentment, el focus principal de les vostres primeres observacions és LA DIVERSITAT. El fet que destaqueu l'existència de la diversitat a les aules està íntimament relacionat amb el context en què us ha tocat treballar (fixeu-vos que segons l'escola cal especialitzar-se en uns temes o uns altres), i amb la vostra preocupació per la sensació de desbordament davant de la "difucultat" per gestionar en una mateixa aula les diferències entre els alumnes.
Per tant, en primer lloc heu observat l'existència de la diversitat; i en segon lloc us plantegeu com gestionar-la.
Sobre el primer aspecte, us convido a reflexionar i a concretar una mica més. Heu observat:
- diversitat cultural?
- diversitat lingüística?
- diversitat de ritmes d'aprenentatge?
- diversitat de nivells de coneixements i habilitats?
- diversitat social?
I en quina mesura?
Comentem primer aquest aspecte i deixem per més endavant el tema de la gestió, que heu focalitzat en l'ús dels llibres de text, l'adequació de la teoria a la pràctica i qüestions politicoadministratives.
Deixem, també, que les noves alumnes que s'han incorporat al grup puguin intervenir i ens aportin noves dades sobre aquesta diversitat a les aules.
M.ªÀngels Solé (6è de Primària). Igualment com les meves companyes, l'aspecte que més m'ha cridat l'atenció durant aquetes dues setmanes de pràctiques ha estat la diversitat de cultures que hi podem trobar. Anteriorment, mai m'havia trobat en una situació semblant, potser hi havia algun alumne immigrant però aquest cop hi ha una gran varietat de cultures.
Entre els alumnes es discriminen una mica uns amb els altres i sovint es produeixen molts conflictes. Davant aquestes situacions la mestra intenta arreglar-ho sempre a partir del diàleg, però crec que no és gens fàcil, ja que quan surten de l'escola el conflicte segueix.Crec que a l'escola haurien de treballar molt més el valor del respecte entre ells.
Tal com també heu comentat, les famílies de la majoria dels alumnes de la meva classe estan molt desestructurades i això tampoc facilita el diàleg amb les famílies d'aquests alumnes.
Però, personalment, estic aprenent moltíssim, encara que les situacions són molt complicades.
Estefania Ros Godé (6è de Primària)
Fins ara estic completament d’acord amb tots els comentaris exposat per les meves companyes. En el meu cas, a l’aula també hi trobem una gran diversitat cultural. Aquesta provoca que hi hagi diversitat de ritmes d’aprenentatge, ja que hi ha nens nouvinguts que s’han anat incorporant en els darrers cursos i els hi costa agafar el ritme.
El meu grup-classe és força complicat, no només per la gran diversitat de nivells que hi ha si no perquè els hi costa molt treballar en silenci i fer cas de les explicacions de quasi bé tots els mestres, en especial amb el seu tutor. Des del meu punt de vista, la resposta del mestre davant aquest “pasotisme” general dels alumnes no és la més adequada ja que perjudica encara més el procés d’ensenyament-aprenentatge i accentua la diversitat de ritmes d’aprenentatge. El tutor sempre opta per seguir la classe amb els 2 o 3 alumnes que poden seguir el nivell i estan atents a classe, d’aquesta manera el que succeeix és que no es pot fer classe en bones condicions ja que no és l’ambient més adequat. Aquest és un problema ja que no pot seguir així la situació i aquest fet hem suscita alguns interrogants: quina seria la millor actuació del mestre? Quina metodologia hauria d’emprar per a aconseguir que tots els alumnes estiguessin més atents i treballessin?
Penso que ell acaba agafant l’opció més fàcil i seguir la classe amb els pocs alumnes que els segueixen perquè tot i que utilitza el mètode del càstig col•lectiu sembla que no funciona. M’agradaria saber la vostra opinió i algunes de les solucions que en proposeu.
Maria Muñoz (3r primària)
Com les meves companyes un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció ha estat la diversitat que trobem a l'escola. En l'aula que estic també he trobat diversitat de cultures.
Pel que fa al ritme d'ensenyament-aprenentatge no crec que estigui afectat per aquesta característica, tret d'algun cas. Penso que tot i que hi hagi diversitat de cultures el ritme no es veu alterat ja que molts d'ells porten bastant temps vivint a Catalunya i estan totalment integrats. Tot l'equip de mestres fa un gran treball per tal que aquests alumnes estiguin integrats i la resta els respecti com a companys i persones. Tot i així, en alguna ocasió es discriminen els uns amb els altres.
Voldria comentar un altre aspecte que entre les practicants del CEIP La Floresta hem comentat en ocasions. L'escola es troba en un b arri ric per la diversitat de cultures i pocs alumnes parlen el català a l'escola. La majoria en Castellà o la seva llengua d'origen. I els pocs alumnes que parlen Català a casa a l'escola no el parlen amb els companys per vergonya i per no sentir-se diferents a la resta. Per aquest motiu a l'hora d'expressar-se oralment en Català presenten dificultats.
Pel que comenta l'Estefania penso que el mestre, segons la meva opinió, no utilitza una metodologia ajustada al tipus d'aula. Crec que s'ha adaptar al ritme dels seus alumnes per tal que ells avancin el seu aprenentatge. Si els alumnes que els hi costa més seguir la classe no tenen un suport i una ajuda sempre estaran en un mateix nivell i no tindran un bon procès d'aprenentatge.
Núria Clotet Palà (5è)
Després d'haver llegit les noves reflexions m'agradaria comentar un aspecte que vaig pensar l'altre dia mentre estava a la classe de l'escola. Em vaig fixar que hi ha nens i nenes que tenen un ritme d'aprenentatge molt més lent de la resta dels seus companys però que tenen les mateixes habilitats, i d'altra banda, que hi ha nouvinguts que van retardats en assignatures com medi social o natural. I la meva reflexió és que s'hauria de tenir molt més en compte que quan arriben han de començar a estudiar en tres idiomes que potser no han sentit mai (català, castellà i anglès; o bé català i anglès) i, a més a més, han d'estudiar una cultura que no és la seva i una geografia totalment nova. Evidentment, s'han d'adaptar al currículum del país on han arribat, però potser també s'hauria de procurar una atenció més adequada a les seves necessitats, com ara introduir-los les llengües més escaladament i procurar que en assignatures que necessiten major comprensió, com les matemàtiques, se'ls procurés un temps perquè poguessin resoldre els dubtes que els queden a causa de l'idioma.
Per tant, penso que hi ha casos en que pot semblar que l'alumne tingui dificultats d'aprenentatge o que tingui un ritme molt lent, i que, en el fons, el problema sigui únicament l'idioma.
Publica un comentari a l'entrada